L'estonià i les llengües sud-estonianes són unes llengües que en principi són originàries dels Urals, a Rússia. Aquest grup de llengües són parlades per uns 24 milions de persones a diferents zones. A la conca dels Carpats és on hi ha l’hongarès, per exemple. Llavors, si ens n’anem al nord d’Europa tenim el sami, el finès i l’estonià. Per la part de Rússia i relativament a prop de Finlàndia, hi ha el komi o l’udmurt, una altra llengua aquesta última, que en parlarem amb més detall en un altre capítol del llibre. També n’hi ha per la banda dels Urals i de Sibèria, com ara les llengües samoiedes. Algunes d’aquestes llengües tenen molts pocs parlants o estan a punt de desaparèixer i algunes ja han desaparegut.

Fa més de 400 anys, les dones de la província xinesa de Hunan es van inventar una llengua secreta per superar la ignorància a què les sotmetien els homes. La societat patriarcal els barrava el pas a les escoles i els impedia l'accés a l'educació. El nushu, literalment "escriptura de les dones", era inintel·ligible per als homes. A través d'aquest llenguatge les dones podien denunciar les injustícies derivades del patriarcat imperant i també compartir els abusos que patien. Amb el temps va esdevenir, doncs, una font d'alliberament i d'agermanament femení.

La llengua letona és la que principalment es parla a Letònia, capital Riga. És una llengua indoeuropea -ja hem parlat al programa què va ser l’indoeuropeu i les llengües indoeuropees.

Parlen el letó uns 1.7 milions de persones al món, la majoria de les quals viuen a Letònia.