Ergebnis gesprochen von "Romane" in Alle Kategorien

La città di Hamelin è invasa dai topi. Ma un giorno arriva un misterioso pifferaio, e quando le sue note incantate si diffondono nell’aria...

Una donna ha due figli. A ciascuno regala un uccello dalle piume rosse e oro. Il più piccolo dei due scambia l'uccello: con che cosa?

Una fiaba tradizionale nella versione di Gimbattista Basile, già molto diffusa e radicata nella tradizione regionale italiana: una donna in attesa di un bambino andava a rubare il prezzemolo, di cui aveva grande voglia, dalla sua vicina che era una strega. La strega pretese che il nascituro diventasse suo. Nascerà una bambina, dal nome Prezzemolina, che, crescendo, diventerà una bella ragazza con una treccia di capelli lunghissima.

Vassilissa riceve in dono dalla mamma una bambolina, che le assomiglia, in tutto e per tutto e che la aiuterà ad affrontare senza paura la terribile Baba Jaga.

Un principe si invaghisce di una misteriosa fanciulla nata da una melarancia. Ma una servetta brutta e invidiosa farà di tutto per ostacolare il loro amore.

Maxi, un niño de 6 años, quiere ser aventurero cuando sea mayor.Para ello necesitará armarse de valor y superar las dificultades cotidianas de la vida. Y, sobre todo, para salir ileso de sus peripecias deberá ir provisto de algo más.¿Estará preparado ya para dar el salto y convertirse en un gran trotamundos? Una deliciosa historia que ensalza el valor de la amistad y cooperación.

L'Andrea, una adolescent rebel i conflictiva, és expulsada de l'institut i la seva mare, que ja no sap què fer amb ella, decideix enviar-la a passar una temporada amb els seus avis als Pirineus. Uns avis que l'Andrea no coneix, uns avis amb qui la mare no té tractes i de qui tant l'Andrea com el seu germà saben que no poden preguntar res. Però l'Andrea intueix que als Pirineus s'hi amaga alguna cosa més que uns avis que no coneix, intueix que s'amaga el gran secret de la seva mare, i per això s'hi deixa portar.

Aquest llibre és una novel·la sobre la infància i els records, un meravellós text que ens farà viatjar en el temps i en l'espai mitjançant petites diapositives endreçades amb cura. Les vivències són tan exquisides que serà fàcil sentir les emocions de la protagonista, des dels seus genolls pelats recoberts de pols i sang fins a aquella sensació de pèrdua que sentíem quan ens acomiadàvem del nostre darrer dia de vacances; també viatjarem a una Barcelona on al Parc Güell hi jugaven els nens fent volar estels al turó de les Tres Creus, i on podíem agafar el tramvia trenta-nou per baixar de la Plaça Rovira a la Barceloneta.

La soledat té arestes punxegudes, cares fosques o lluminoses, però també és l’àmbit des d’on es té la necessitat, potser l’obligació i tot, de donar respostes a tot el que ha estat i és la vida, i també al que hauria pogut estar. Els protagonistes d’aquests deu relats, gràcies a la destresa argumental i narrativa de Mercè Foradada, es miren al mirall amb ànims ben diversos: la dolçor d’una vellesa assumida, l’aspror d’un desengany que no s’accepta, l’amargor del rebuig, l’enveja del prepotent, la rebel·lia de qui vol ser recordat, la creativitat de l’inconformista o l’aïllament d’una sequoia de Califòrnia que ha pujat massa amunt.

Una niña con la boca manchada de tinta. Unas llaves perdidas sistemáticamente. Un piano que debe afinarse después de cada bombardeo. Unos zapatos de tacón italiano que levantan recelos en Varsovia. Un país libre y un país que siempre pierde. La protagonista de Zapatos de tacón italiano, medio polaca, medio italiana, se descubrirá a sí misma. Vuelve a casa para cuidar de su madre por un alzhéimer que avanza hacia recuerdos cada vez más distantes.

Ante los ojos del lector, una plaza de una gran ciudad sin nombre cobra vida con su tranvía circulando alrededor. En este escenario minimalista se desarrolla una historia que circula alrededor de las pasiones y los temores de los residentes locales. Todo su mundo está controlado por el invisible personal interesado únicamente en maximizar sus beneficios, y cuyo enfoque omnipresente, destructivo e improvisado, expresión de su arrogancia, infecta a los residentes y envenena sus emociones.

L’edició especial centenari de la novel·la més important de Josep M. Folch i Torres. La versió definitiva de l’obra, amb una nova i acurada edició. La història d’un amor impossible, amb la lluita obrera de la Barcelona de principi del segle xx com a teló de fons. La Roseta, l’heroïna proletà- ria, rebel i pragmàtica però inconstant, que escalarà posicions en la convulsa societat del tombant de segle. L’Agustí, obrer idealista de caràcter submís, que es deixa portar aigua avall empès per les circumstàncies.

Un libro que da respuesta a muchos interrogantes sobre la inmigración y la multiculturalidad. En este nuevo diario, Carlota se plantea el tema de los derechos humanos y la inmigración. Así, con la ayuda y experiencia de algunos compañeros de clase de orígenes distintos, decide escribir sobre ello. Y es que, una vez más, Carlota está decidida a recabar la máxima información posible para formarse una opinión propia. A partir de 12 años.

Laura Bellido es una joven arquitecto con estudio propio, un marido atractivo y simpático y un hijo de seis años. No tiene problemas económicos, ni de ningún otro tipo y parece una mujer feliz. Nada hace pensar que una noche, después de una cena romàntica para celebrar los éxitos laborales de él, Laura acabarà desnucada por las costas de Garraf. Cuando Gina, su amiga íntima que vive en el extranjero, recibe la noticia de su muerte, tiene el presentimiento de que hay algo que se le escapa.

Un viaje al pasado donde se dan cita la fantasía, las aventuras y el amor. Una mañana, en su refugio secreto del encinar, Paula se topa de nuevo con el Guardián del Tiempo, ese anciano con extrañas vestimentas que la transporta al pasado para que la niña conozca historias sobre lo que pasó en ese lugar mucho antes de que su familia viviera en él. Paula es una niña que pasa mucho tiempo en su refugio secreto del encinar. Un encinar que se encuentra muy cerca de la casa de campo donde vive con sus padres. Allí puede relajarse y sumirse en sus pensamientos sin que nadie la moleste.

La crisi dels refugiats en primera persona. Per obrir els ulls a la nostra Europa. Després de viatjar fins als camps de refugiats de Grècia, lescriptora Bel Olid ens explica com les persones protagonistes duna de les crisis humanitàries més importants de la història tenen vides molt semblants a les nostres. Perquè els refugiats no són xifres, són milers de vides amb nom i cognoms i amb històries personals que mereixen ser escoltades.

El feminisme és més viu, i necessari, que mai i Bel Olid és una de les activistes més compromeses. En aquest assaig breu posa per escrit la discriminació de les dones encara avui, una injustícia més subtil i difícil de detectar que en altres èpoques, però encara poderosa i paralitzadora. També parla dels conceptes clau de la lluita feminista actual d'una manera intel·ligent, radical, i de vegades sorprenent.

Un crit ofegat de terror. Una novícia morta violentament penja d’una corda al pou del Monestir de Santa Maria de Pedralbes. La jove Alamanda guarda gelosament una carta que amaga un secret decisiu per al futur de Catalunya. Són els anys següents a la Revolta dels Segadors i els nobles i burgesos pateixen les conseqüències econòmiques de la guerra contra Castella. Què explica aquesta carta de la qual depèn el poble català? El monestir de Pedralbes i la Barcelona del segle XVII són l’escenari d'El monestir de les ombres, una història d’intriga i amor com no l’havíem vist mai abans. dels seus protagonistes.

La Didi i la Monsti són dues adolescents que se les empesquen totes per entomar amb humor la vida quotidiana, la difícil relació amb els companys de classe, les dèries dels professors i els conflictes familiars. La Didi descobreix el poder alliberador d’escriure i transforma tot el que els passa en les aventures esbojarrades de dos personatges delirants: l’arqueòleg karateka i el seu amic Quimsta.

Mónica, Marcela, Aurora y Sandra son cuatro almas jóvenes y heridas cuando deciden irse a vivir juntas a un piso, pensando que así estarán más seguras frente a los tiempos airados que corren. Defienden una nueva revolución femenina, la del sentimiento, ya que en la realidad que viven solo oyen hablar de deseo, pero no de amor. Se han dado cuenta de que las mujeres quisieron prescindir del sentimiento a cambio de libertad, y así andan, recomponiendo continuamente el cuerpo y el alma ante los golpes de la vida.