Folgen

  • Vides en primera persona - Vic Peñafiel: “Puc posar-me l’etiqueta de trans des de l’amor cap a mi”

    Vides en primera persona - Vic Peñafiel: “Puc posar-me l’etiqueta de trans des de l’amor cap a mi”
    Feb 13 2026
    La Vic reconeix que l’etiqueta de dona no li havia acabat d’encaixar mai. Ja de petita ho havia expressat als seus pares, però eren uns altres temps i d’alguna manera es va “quedar” a la casella de dona que li havien assignat. Amb la seva parella masculina, tots dos bisexuals, ha tingut cinc criatures en nou anys. Quan el petit tenia cinc o sis anys, en plena perimenopausa, es quan va decidir transitar. Actualment es defineix com a persona trans no binària. Ha començat a hormonar-se i a poc a poc anirà sentint si acaba a la casella d’home o es queda amb la denominació no binària, amb la qual en aquest moment se sent còmoda. Transitar “no es un procés que tingui un inici i un final clars”, explica.
    Mehr anzeigen Weniger anzeigen
    27 Min.
  • Vides en primera persona - Maria Losada: “Ara tinc altres eines per gestionar les emocions que no impliquen haver de menjar”

    Vides en primera persona - Maria Losada: “Ara tinc altres eines per gestionar les emocions que no impliquen haver de menjar”
    Feb 6 2026
    “El rugbi és l’amor de la meva vida”. Així de contundent es mostra la Maria, una dona que va provar aquest esport per primera vegada i no l’hi va acabar de convèncer, però alguna cosa dins seu es va despertar i va seguir practicant-lo fins a arribar a ser cinc cops campiona d’Europa amb la samarreta de la selecció espanyola. Un amor que li ha portat amistats, parelles, identitat, autoestima i que ha estat un element fonamental, tot i que no l’únic, per superar una malaltia devastadora, la bulímia.
    Mehr anzeigen Weniger anzeigen
    28 Min.
  • Vides en primera persona - Montserrat Fernández Garrido: “Les dones eren les pobres dels pobres i les ignorants dels ignorants”

    Vides en primera persona - Montserrat Fernández Garrido: “Les dones eren les pobres dels pobres i les ignorants dels ignorants”
    Jan 29 2026
    La Montserrat va estar a punt de perdre els seus cognoms, els pares biològics i la seva pròpia biografia. Quan va néixer a la Maternitat de Barcelona li van posar uns altres cognoms, Estany Padró, i va estar a punt de ser robada per entregar-la a una altra família.
    Mehr anzeigen Weniger anzeigen
    32 Min.
  • Vides en primera persona - Francesc Perendreu: “L’addicció comença quan jugues per recuperar diners”

    Vides en primera persona - Francesc Perendreu: “L’addicció comença quan jugues per recuperar diners”
    Jan 22 2026
    En Francesc Perendreu tenia només 19 anys quan va entrar en un bar del carrer de Tuset i va tirar unes monedes en una màquina escurabutxaques per curiositat. Aquell dia va guanyar i es va pagar un bon dinar. El que va suposar un fet sense importància cada cop va anar agafant més i més pes a la seva vida. Quan anava al bar “a prendre alguna cosa”, el que li demanava el cervell era la dosi de serotonina que li arribava quan interaccionava amb el joc.
    Mehr anzeigen Weniger anzeigen
    29 Min.
  • Vides en primera persona - Xènia Cid: “Va ser molt pitjor el diagnòstic que la mort del meu fill”

    Vides en primera persona - Xènia Cid: “Va ser molt pitjor el diagnòstic que la mort del meu fill”
    Jan 16 2026
    No hi ha cap recepta màgica per aconseguir tornar a riure quan et succeeix un fet tan colpidor com la mort d’un fill. La Xènia ho ha aconseguit després de demanar ajuda psicològica, expressar totes les seves emocions i sentir el testimoni d’altres famílies que han viscut el mateix. Amb aquesta intenció, donar esperança, ha decidit explicar com va viure el diagnòstic i la mort del primer dels seus tres fills, ara fa 10 anys.
    Mehr anzeigen Weniger anzeigen
    27 Min.
  • Vides en primera persona - Begoña Fernández-Aramburu: “He après molt de les meves filles”

    Vides en primera persona - Begoña Fernández-Aramburu: “He après molt de les meves filles”
    Jan 9 2026
    La Begoña s’ha reinventat i ha canviat la seva vida de dalt a baix més d’una vegada. Un dels canvis més radicals el va fer el maig del 2024, quan amb el seu marit actual, que està jubilat, van decidir deixar el pis de Barcelona i comprar-se una caravana per viure-hi. “Tinc una capacitat d‘adaptació i resiliència bastant bona”, admet.
    Mehr anzeigen Weniger anzeigen
    28 Min.
  • Vides en primera persona - Teresa Ballester: “La música és el soroll més maco que hi ha”

    Vides en primera persona - Teresa Ballester: “La música és el soroll més maco que hi ha”
    Dec 10 2025
    Amb només set anys va començar a estudiar piano. El sentia en una de les aules quan anava al col·legi de monges de la rambla del Poblenou i sempre quedava fascinada amb aquell so. La seva mare va accedir que fes classes de piano i de seguida va despuntar. La música l’ha acompanyada sempre i l’ha transmesa a la seva família i a molts alumnes que han après a tocar el piano gràcies a ella.
    Mehr anzeigen Weniger anzeigen
    27 Min.
  • Vides en primera persona - Raquel Sellarès: “La prevenció em va salvar”

    Vides en primera persona - Raquel Sellarès: “La prevenció em va salvar”
    Dec 3 2025
    Quan la Raquel va rebre la trucada on l’informaven que tenia càncer i després va consultar el seu diagnòstic a través de l’ordinador, al veure la paraula carcinoma va ser com si una mà sortís de la pantalla i li clavés una bufetada a la cara. Així és com es va quedar. Tenia 48 anys però el positivisme i la vitalitat que la caracteritza de seguida es van posar en acció. D’entrada es va comprar una bicicleta estàtica perquè ja va preveure que quan l’operessin estaria molts dies a casa sense poder moure els braços, però les cames sí. “Actitud davant de tot” és el seu lema vital.
    Mehr anzeigen Weniger anzeigen
    32 Min.