Carles Soldevila fou un escriptor i un bon vivant, fill d'una família burgesa liberal de Barcelona. Arribà a París l’any 1936 tot fugint de la Guerra Civil Espanyola i de les amenaces de mort que reben ell i la seva família, i es quedà a la capital francesa durant l'inici de l'ocupació nazi.

Tornarà a Barcelona amb un recull d’impressions parisenques sota el braç: 'El París que yo he visto' (1942). El seu és un testimoni de la capital francesa molt diferent del d'altres exilis que hem recollit en aquest pòdcast. Nogensmenys, també és part de la nostra història. La filòloga Mireia Arguijo, que ha estudiat la seva figura, ens aproxima a la lectura de la seva obra.

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

El 1939, Teresa Rebull travessa els Pirineus camí de l’exili amb una vida ja marcada pel compromís polític, la militància al POUM i la resistència antifranquista. Coneguda com a "l'àvia de la Nova Cançó", Rebull va omplir sales a la Rive Gauche de París cantant en català i musicant poetes com Salvat-Papasseït i Maria Mercè Marçal. Deu anys després de la seva mort, recordem una biografia feta de lluita, justícia i amor a la cultura amb el seu fill Germinal Rebull, hereu també d’aquesta memòria. Un homenatge íntim a una dona que va convertir l’exili en veu i cançó.

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

Rusiñol arriba a París el 1889 i hi resideix durant uns quants anys d’aquesta dècada dels noranta. Agafa un dels moments àlgids del fin de siècle, on París és el bressol de diversos corrents artístics i de pensament. L’impacte de la seva obra pictòrica és tan gran que l’any 1908 rep el títol de sociétaire del Saló de París, un dels més alts reconeixements de l’Acadèmia plàstica francesa. Disposats a entendre la complexitat d’aquesta figura, intentarem rescatar (i barallar-nos) algunes de les idees que va mirar d’importar cap a Catalunya des de terres franques.

En aquest episodi, en Pol Villaverde ens presenta la figura de Santiago Rusiñol i la seva aproximació al Modernisme. Una conversa que ens fa tornar a Barcelona per veure què en queda d’aquell projecte i amb quins autors i moviments enceta un diàleg encara present, més d’un segle més tard.

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.