Una figura cabdal de la literatura catalana.

Una veu pionera del feminisme català de principis del segle XX.

El secret més ben guardat de la literatura catalana.

Francesc Vicent Garcia, conegut com el Rector de Vallfogona, és la figura magnètica que va fer brillar el Barroc català amb una força i originalitat úniques. Poeta desacomplexat, satíric i sofisticat, va revolucionar la literatura catalana amb una obra plena d’enginy, ironia i un llenguatge atrevit. És, sens dubte, el poeta català més gran entre Ausiàs March i Jacint Verdaguer.

Garcia és considerat l’introductor de l’estètica barroca en la literatura catalana, fent servir models mètrics i temàtics castellans, però adaptant-los amb una mirada crítica, burlesca o festiva, i sempre amb una elegància impactant. La seva obra, majoritàriament poètica, abraça més de 160 composicions, entre les quals destaquen sonets famosos com “A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil” o “Epitafi a la sepultura d’un gran bevedor que morí de gota”, representatives de l’amplitud temàtica del seu art.

El Rector de Vallfogona va serreferent cultural del país: la seva popularitat va travessar segles i va sobreviure a la censura inquisitorial, i va inspirar poetes, dramaturgs i fins i tot pintors amb la seva força satírica. La llegenda del personatge—envoltada d’anècdotes i acudits, alguns dubtosos, molts de falsos, però tots engrescadors—ha convertit Garcia en una icona de llibertat creativa.

Recuperar Francesc Vicent Garcia significa connectar amb l’esperit rebel, enginyós i vital d’una Catalunya que va saber parlar de passió, humor i profunditat filosòfica, sense perdre mai la frescor ni la rigorositat acadèmica. El seu llegat literari, avui revalorat amb edicions crítiques modernes, és la millor invitació a gaudir del poder seductor de la paraula catalana