Daniel Alfals arriba al temut tedi decebut dels cinquanta anys refugiat a cal Pardal, on convoca una reunió d’antics companys de gresca i batalla: el cor de supervivents d’una desfeta general davant la droga. Entre tots reconstruiran el mirall que Alexandre Oscà va esmicolar a Cavalls salvatges. Els miratges de la memòria, particular i col·lectiva, ens retornen a uns espais familiars, però viscuts amb el filtre que imposa el pas i el pes del temps. Davant nostre es va erigint, capa rere capa, una novel·la que depura al màxim la capacitat narrativa de Jordi Cussà. La ironia, la sensualitat, el desfici per l’aventura en totes les seves formes, la tensió entre cruesa i pietat, la liquidació dels estereotips... L’autor va deixar per a la posteritat una revisió profunda d’aquesta novel·la tan estimada; és la que recollim en aquesta edició.

Jordi Cussà Balaguer va irrompre l’any 2000 a la literatura catalana trencant el motlle del mil·lenni: Cavalls salvatges significava un aire inèdit a les nostres lletres i posava damunt la taula de manera descarnada i, alhora, juganera i lluminosa, els anys més crus de l’heroïna al pinyol del país. Descobríem, per la porta del món ionqui, un narrador èpic de primera línia, cosa que va quedar demostrat en obres com la Trilogia de la Civilització (La serp, El Ciclop i Les muses), El primer emperador i la reina Lluna i, òbviament, Formentera lady.